Soka Gakkai
La Soka Gakkai és una organització global budista de base comunitària que promou la pau, la cultura i l'educació, centrada en el respecte a la dignitat de la vida. Els seus membres estudien i posen en pràctica la filosofia humanística del budisme Nichiren.
En la seva acció individual, els integrants de la Soka Gakkai procuren desenvolupar el seu potencial inherent, mentre contribueixen als llocs on viuen i es comprometen amb els problemes col·lectius que afecten la humanitat.
Una de les conviccions centrals de la Soka Gakkai és la dedicació permanent al diàleg i a la no-violència, així com la idea que la felicitat individual està indissolublement lligada a l'establiment de la pau.
A continuació oferim una presentació resumida de la Soka Gakkai estructurada en quatre punts:
Per aprofundir-hi més, es pot fer clic sobre qualsevol de les paraules destacades i llegir l'explicació detallada continguda en el lloc web global de la Soka Gakkai (extern a aquest) que s'obrirà en una pestanya a part.
La pràctica diària
La pràctica budista diària fonamental que realitzen els membres de la Soka Gakkai a casa seva consisteix a entonar la frase “Nam-myoho-renge-kyo” i a recitar parts del Sutra del lotus.
Així mateix, els membres es troben periòdicament en reunions de diàleg, organitzades en petits grups, on s’hi estudien els principis del budisme en relació amb la vida quotidiana. En les seves experiències personals, els participants expliquen com estan aplicant la pràctica budista als seus reptes i objectius.
El llinatge budista
Els ensenyaments en els quals es basa la Soka Gakkai pertanyen a la tradició de l'humanisme budista iniciada amb Shakyamuni al subcontinent indi. Un dels seus valors centrals és el respecte a la dignitat i a l'existència de tots els éssers humans.
Havent elucidat la veritable naturalesa de la vida, Shakyamuni va viatjar extensament, dedicat a compartir la seva saviesa amb els altres. La veritat respecte a la qual es va il·luminar està enunciada al Sutra del lotus, un ensenyament central del budisme Mahayana que postula que la budeïtat —caracteritzada per l'amor compassiu, la saviesa i la valentia— és un estat inherent a totes les persones.
Els ensenyaments del Sutra del lotus van ser transmesos i desenvolupats per estudiosos i mestres budistes de l'Índia, la Xina i el Japó, entre els quals es van destacar Zhiyi (el gran mestre Tiantai) a la Xina, i Nichiren, al Japó.
Al segle xiii, Nichiren va identificar que “Nam-myoho-renge-kyo” era l'essència del Sutra del lotus i va ensenyar una pràctica consistent en la recitació d'aquesta frase, com a mitjà perquè totes les persones puguin superar el sofriment i construir una vida plena i feliç.
El moviment de la Soka Gakkai, de base ciutadana, format per 12 milions de membres en 192 països i territoris, treballa per difondre en el món actual el missatge d'apoderament del budisme Nichiren i del Sutra del lotus.
Història
Les arrels de l'organització es remunten a 1930, quan Tsunesaburo Makiguchi i Josei Toda van fundar al Japó la Soka Kyoiku Gakkai (Societat pedagògica per a la creació de valors), precursora de l'actual Soka Gakkai.
Liderada per Makiguchi, el seu primer president, va començar sent un grup de mestres interessats a impulsar una reforma educativa; després, va anar convertint-se en un moviment dedicat a millorar la societat per mitjà de la transformació interior dels individus que promovia el budisme Nichiren.
El 1943, Makiguchi i Toda van ser empresonats com a “delinqüents ideològics”, per resistir-se a adoptar la religió estatal xintoista que el govern militar, en el seu afany de controlar el pensament col·lectiu, havia imposat als ciutadans. Makiguchi va morir a la presó; Toda va recuperar la llibertat l’any 1945 i es va consagrar a reconstruir la Soka Gakkai. Anys després, n’assumiria la conducció com a segon president.
El 1947, en la caòtica societat de la postguerra, Daisaku Ikeda va conèixer Josei Toda i va decidir ser el seu deixeble i ingressar a la Soka Gakkai. L’any 1960 en va ser nomenat tercer president i, sota el seu lideratge, l'organització va emprendre el seu desenvolupament fora del Japó.
El 1975 es va crear la Soka Gakkai Internacional (SGI), el marc institucional de la qual engloba totes les organitzacions independents de la Soka Gakkai fora del Japó. Daisaku Ikeda va ser designat president de la nova entitat.
El 1983, la SGI va ser acreditada com a organització no governamental en el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC). L’any 1995 es va promulgar la Carta de la SGI, on s'expressa el compromís de treballar per un món de pau, i de contribuir a la pau, a la cultura i a l'educació basades en el respecte a la dignitat de la vida.
El 2017, la Soka Gakkai va aprovar una nova Constitució, que aclareix la seva posició doctrinal i enuncia el seu objectiu de promoure els ensenyaments budistes de Nichiren en bé de la pau i la felicitat humana, a més de reglamentar la seva administració global.
El 2021 es va actualitzar la Carta de la SGI i es va adoptar la Carta de la Soka Gakkai per expressar millor els principis que han de regir el deure social de l'organització, basat en el compromís inquebrantable amb la no-violència i amb la cultura de pau.
Acció davant de problemes globals
La Soka Gakkai i la SGI participen en iniciatives que ajuden a establir una cultura de pau. Cada organització local desenvolupa el seu moviment respectant el context cultural de la societat a la qual pertany.
Les activitats de conscienciació pública es desenvolupen en cinc àrees principals: pau i desarmament; educació per al desenvolupament sostenible i l'acció climàtica; educació en drets humans; ajuda humanitària i reducció del risc de desastres; i igualtat de gènere i apoderament de la dona. Amb aquests objectius, es realitzen exposicions, simposis, trobades de diàleg interreligiós, activitats culturals i accions de suport a les Nacions Unides.
Des de 1983, Daisaku Ikeda presenta anualment propostes de pau dirigides a la comunitat internacional; allí, a més d'analitzar els temes crucials per a la humanitat, proposa solucions i respostes fonamentades en la filosofia budista.
Aquestes propostes orienten i impulsen les activitats de base ciutadana que emprèn l'organització, tendents a confrontar els problemes globals i a construir una cultura de pau duradora.
